Remenànt su internet, ai ciatàt un blog che 'l me plas sul serio, ancia par via de la lenga ch'i dopèra, che l’é ‘l catalàn. No dóma par chèl, comùncue: nencia a falo apósta, là drento i descór de alberi, tant par cambià... El link l’é chisto: http://amicsarbres.blogspot.it/. E i é apéna in ùndese che i scrif, altre che mi, da missòl...
Darà a finìla ch’ i mandarài un coménto, in dialéto, come chèl che soi davór a scrive.
Chél che ‘l me incuriosìs tant al’é ‘l catalàn, che mi nó cognósse, ma che se lo capìss pulìdo. Vedarón chè ch’i me respondarà... Magàre i contarài calcòssa su le nostre ciàrpine, che le é pléne de magagne.
Hola Mauro,
RispondiEliminaMoltes gràcies per parlar del nostre bloc “Amics arbres • Arbres amics” i per parlar-ne tant bé en aquest bloc teu ”Boschi e legno a Budoia”que escrius en Furlà.
Veig que el Furlà i el Català tenen algunes semblances i si es llegeix poc a poc s’entenen algunes coses.
Hem posat el teu bloc a la nostre llista de “Webs arbraires”.
Salut i endavant!
Grathie a veàltre, a dut al staff del blog Amics arbres – arbres amics. Sòi contént de chista nòva condivisiòn de la passiòn profonda che avòn in comun pa’ i àrbui, nònostante la lontanàntha geografica che ne sepàra e de la diferéntha fra la flora de le nòstre rispetìve regiòns. Nò l’é problema par chisto: l’é pì granda l’afinità fra de neàltre su la maniera da raportàsse cò i arbui e su la lenga che doperòn che no dut al resto...
EliminaCiao e grathie da nòf
Mauro Thuciàt